Anar a la pàgina d'inici
Serveis en línia Recomanem Notícies Activitats Biblioteques Biblioteca infantil Enllaços
 
 

Notícies

[<< enrere]
La biblioteca Just M Casero posa el nom de la periodista i traductora catalana Marina Ginestà a la seva sala polivalent

(Biblioteques - 2018-06-21)

A partir de la iniciativa de la Xarxa de Dones de Girona, la biblioteca vol retre homenatge a icona de la resistència antifeixista durant la Guerra Civil espanyola.

La Biblioteca Just M. Casero s’adhereix a la campanya promoguda per la Xarxa Dones de Girona que pretén donar visibilitat a les dones en els espais públics de la ciutat. La sala polivalent de la biblioteca pren el nom de Marina Ginestà i Coloma, en homenatge a la periodista, intèrpret, escriptora, miliciana i icona de la resistència antifeixista durant la Guerra Civil espanyola.

Marina Ginestà va néixer el 29 de gener de 1919 a Tolosa, filla d’Empar Coloma, membre de l'Agrupació Femenina de Propaganda Cooperativista i candidata pel Partit Comunista a les eleccions municipals del 1934 a Barcelona, i de Bruno Ginestà, secretari del comitè d'enllaç CNT-UGT de Catalunya. La seva àvia materna, Micaela Chalmeta, va ser una pionera del feminisme i del cooperativisme a Catalunya.

És coneguda per ser la protagonista de la icònica fotografia presa pel fotògraf Hans Gutmann a la terrassa de l’Hotel Colón de Barcelona, el 21 de juliol del 1936, quatre dies després de l’alçament feixista que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola. Aleshores Marina Ginestà tenia disset anys. Durant la guerra va ser miliciana, militant del JSUC i posteriorment del PSUC, va treballar com a periodista i traductora de l’enviat especial del diari Pravda, Mijail Koltsov, que va entrevistar Durruti a Bujaraloz el 14 d’agost de 1936.

En acabar la guerra es va exiliar a França. Quan va ser ocupada pels nazis va marxar a Mèxic i d’allà va passar a la República Dominicana, d’on de nou va haver de marxar el 1946 amb l’arribada al poder del dictador Rafael Trujillo. Va viure a Veneçuela fins al 1949, moment en què torna a França. L’any 1951 es casa amb un diplomàtic belga i se’n va a viure a Brussel·les, la Haia, Quito, Londres i Nova Orleans. Entre els anys 1972 i 1976 el seu marit és destinat a Barcelona; i durant aquesta estada Marina Ginestà va publicar la novel·la Els antípodes, finalista del Premi Joan Estelrich l’any 1976 i guanyadora del Premi Fastenrath en els Jocs Florals de Barcelona el 1977. Va guanyar també el Premi Salvador Seguí per la novel·la En vindran d’altres als Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili l’any 1977.

Des de Barcelona va tornar a Brussel·les i finalment a París, on va morir el 6 de gener de 2014 als 94 anys.

Biblioteca Infantil